El Celler Cooperatiu d’Espolla, l’esperit d’un poble
A Espolla, els viticultors ja es van associar a principi del segle XX, primer en Sindicat (1906) i després com a Cooperativa. L’objectiu era de millorar les condicions de venda dels seus productes (vi i oli) i facilitar la compra de maquinària i productes pel camp.
Sembla que el Sindicat no va tenir gaire activitat fins a finals dels anys 1920 quan tenim més notícies que ja es refereixen a la Cooperativa. El 1929 es comença a parlar de la construcció d’un celler propi que es realitzarà en molt poc temps. El lloc escollit fou cedit per un dels grans propietaris d’Espolla, el marquès de Camps i l’agraïment es va fer constar en una placa a la façana del celler. El projecte s’encarrega a Pelai Martínez i Paricio de Figueres (1898-1978), arquitecte de renom a l’Empordà i amic de Salvador Dalí. Pelai Martínez es va inspirar en les catedrals del vi de les comarques tarragonines de l’arquitecte Cèsar Martinell i amb una comitiva de la Cooperativa també va anar a visitar dues cooperatives del Rosselló. Els mateixos socis de la Cooperativa van col·laborar en la construcció amb hores de mà d’obra.
Tot i que no tots els viticultors d’Espolla es van associar de seguida (com recorda una altra placa a l’entrada del celler), en aquesta època ja el 80% de la collita de raïm al terme municipal era de socis de la Cooperativa. El 1952 era gairebé el 100%. Una altra data interessant és que també en l’època primerenca, el 1930, va entrar la primera dona a la junta de la Cooperativa, la Francisca Bassegoda. El 1931, entre els 111 socis consten 8 dones com a sòcies.
L’edifici de la Cooperativa s’inaugurà el 1931, amb la cobla orquestra La Principal de Peralada i amb la primera collita de raïm ja entrada al celler. Un fet curiós: l’assemblea general de la Cooperativa es va negar a deixar beneir el nou local pel rector d’Espolla.
L’edifici actual no ha canviat gaire des de 1931, després que el 1933 s’afegís una ala a l’edifici per al trull i la secció d’oli. Al llarg dels anys s’han dut a terme obres de reforma per modernitzar-les, tenint sempre cura de conservar l’estructura original.
Pel que fa a l’elaboració dels vins, també s’ha anat adaptant al temps i les demandes actuals. Com a mínim des dels anys 1980 quan es va incorporar l’enòleg Eduard Puig Vayreda, conegut i enyorat historiador i expert dels vins empordanesos, la Cooperativa ha apostat per a la millora qualitativa i ha diversificat les gammes dels seus vins: avui elaborem tant vi a granel que es ven també envasat en bag-in-box fins als vins de finca i produccions úniques de la col·lecció Vins de Postal. El que sempre hem mantingut és la fama i qualitat dels nostres vins dolços, el moscatell i les garnatxes de criances diverses, a les que s’ha afegit el primer vi Ranci del Bocoi amb certificació DO Empordà.
Avui la massa social de la Cooperativa, com en general en el món agrícola del país, s’ha reduït. I al mateix temps es reparteix entre els qui han fet un esforç de modernització de les explotacions i els qui conserven les finques tradicionals, encara que sigui com una activitat complementària.
A punt de commemorar el centenari del Celler Cooperatiu d’Espolla els reptes a afrontar són diversos: des de la crisi climàtica als canvis en els hàbits de consum, passant per la falta d’incorporació de nous socis que afrontin el relleu. Però el compromís per tirar endavant la iniciativa que van posar e marxa els nostres antecessors es manté intacte, conscients que la qualitat dels productes són la base per mantenir un projecte d’impacte econòmic, social i paisatgístic al cor de l’Albera.
Font i més informació: arxiu de la Cooperativa i de l’Ajuntament d’Espolla; El Celler Cooperatiu d’Espolla: els inicis d’un projecte (1906-1939), Marciano Cardaba Carrascal i Sílvia Musquera Felip (Figueres: Brau Edicions, 2007).